Joan Manuel Serrat - L'olivera (1968)

Tema en 'Canciones Del Ayer en Catalán' iniciado por Oscarsamia, 25 Ago 2012.


  1. Oscarsamia

    Oscarsamia Usuario Avanzado Miembros de Honor

    Registrado:
    5 May 2009
    Mensajes:
    6.615
    Me Gusta recibidos:
    34.931
    Ubicación:
    República Bolivariana de Venezuela
    [​IMG][​IMG]

    Pel pujol
    on surt el sol
    cada matí de primavera
    desafiant
    grop i llevant,
    hi trobareu una olivera.
    Ja fa molts anys
    els seus afanys
    amb ella un home va fer créixer.
    Diu que eren cent
    arbres al vent
    l'orgull d'aquell que els va fer néixer.

    Senyor, no en té
    i cap jornaler
    s'acosta a esporgar el seu ramatge.
    Sola, va fent
    de vent a vent
    feliç de ser lliure i salvatge.
    No li fa por
    si a la tardor
    una gelada la despulla,
    i sempre en té prou
    amb el que plou
    per netejar les seves fulles.

    Sempre és allí...
    a la vora del camí
    oferint-vos la seva ombra.
    Ho dóna tot
    a tothom, què més es pot
    demanar a una vella soca.

    Quan neix un fruit
    és tan petit
    que ni els ocells gosen picar-lo.
    Pensant, potser
    que és el darrer,
    el darrer fruit i cal mimar-lo.

    Ells cada estiu
    fan el seu niu
    al damunt de qualsevol branca.
    I l'arbre vell
    sent així amb ell
    néixer la vida d'una branca.
    I així va fent
    de vent a vent
    esperant que qualsevol tarda
    algú vindrà,
    la tallarà
    i a bocins anirà cremant-la.

    Pel pujol
    on surt el sol
    cada matí de primavera
    desafiant
    grop i llevant,
    es va morir una olivera
     

    Adjuntos:


    • Tamaño de archivo:
      3,2 MB
      Visitas:
      7
    Última edición: 7 Ene 2017

Compartir esta página