Joan Manel Serrat - Cançó de matinada (1969)

[Annie]

[Annie]

CANÇÓ DE MATINADA

Ens ho ha de dir la veu tremolosa
y trista d'un campanar.
Un cop de llum i el crit de d'una garsa
que ha despertat amb fam i busca
per entre blats i civades
qualsevol cosa per omplir el pap.
O potser un gall
que dins la cort canta.
La nit és morta, i ja es fa clar,
la nit és morta, i ja es fa clar.

Mentre jo canto, de matinada,
la vila és adormida encara.

S'han despertat mullades les fulles
del camp d'alfals veí.
S'espolsen l'aigua de la rosada
mentre que arriba la matinada
i el sol que les escalfa
fins que les tallin d'un cop de falç.
Alcen la testa
mullada i fresca.
Per a caure a terra massa temps hi ha,
per a caure a terra massa temps hi ha.

Dintre la vila ja plora un nen
i pels afores corren els bens.

I amb el sarró i la bóta a l'esquena,
i amb un bastó a la mà,
se'n va el pastor i el seu gos d'atura,
se'n van cap unes altres pastures.
Trencant rius i cabanyes
a les muntanyes volen tornar.
Surt amb l'aurora,
cal sortit d'hora:
el camí que han de fer és molt llarg,
el camí que han de fer és molt llarg.

Cap a vila ja ve el pagès,
la bossa buida i el carro ple.

De roig tomàquet i de verdures
collides del seu hort.
La mula sua, el carro crida
i l'home tanca els ulls i somnia
mentre el sol es lleva
d'un llit d'alzines, enlluernant
a les velletes
que, pansidetes,
cap a l'església van caminant,
cap a l'església van caminant.

I ara jo canto de matinada,
la vila és adormida encara.

[Annie]

CANCIÓN DE MADRUGADA

Nos lo ha de decir la voz temblorosa
y triste de un campanario.
Un golpe de luz
y el grito de una garza
que ha despertado con hambre
y busca entre maiz y cebadas
cualquier cosa para llenar el pap
O quizás un gallo
que dentro del gallinero canta
La noche murió y el dia clarea
La noche murió y el dia clarea

Mientras yo canto de madrugada
la villa duerme todavia

Se han despertado mojadas las hojas
del campo de alfalfa vecino
se espolsa el agua del rocio
mientras llega la madrugada
y el sol que las calienta
hasta que las corten
de un golpe de hoz
Alzan la cabeza mojada y fresca
para caer al suelo
demasiado tiempo hay
demasiado tiempo hay

Dentro de la villa
ya llora un niño
y en las afueras
corren las ovejas

Y con el zurrón
y la bota a la espalda
y un bastón en la mano
se va el pastor y su perro
se va hacia otros pastos
rompiendo rios y cabañas
a las montañas quieren volver
sale con la aurora
hay que salir temprano
el camino a recorrer es muy largo
el camino a recorrer es muy largo

Hacia la villa ya viene el payés
la bolsa vacia y el carro lleno

De rojos tomates y de verduras
cogidas de su huerto
la mula suda, el carro grita
y el hombre cierra los ojos
y sueña
mientras el sol se levanta
de una cama de encinas
deslumbrando
las viejitas
hacia la iglesia van caminando
hacia la iglesia van caminando

Y ahora yo canto de madrugada
la villa duerme todavia.